Com ja sabeu farà una mica més de 3 anys vam adquirir unes ulleres de Realitat Virtual HTC Vive per incorporar-les al nostre “maletí” de material per fer activitats amb les persones de la Fundació.
Més recentment (cosa d’un any i escatx) vam adquirir també unes ulleres Meta Quest 2.
Quan vam adquirir les primeres ulleres val a dir que no teniem gens d’experiència ni coneixements sobre el tema. Només les 4 coses que haviem pogut llegir i unes ganes molt grans de provar coses noves i innovadores per incorporar a l’entitat.
Al llarg d’aquests 3 anys que portem utilitzant la realitat virtual, de forma ocasional, a les nostres activitats d’atenció directa, ens hem anat trobant amb algunes coses que ens agradaria compartir amb vosaltres:
La primera és que tan si utilitzeu les Meta Quest 2 o les HTC Vive, en ambdós casos, una barrera important que us trobareu són els comandaments que utilitzen les dos ulleres. Aquests són poc intuïtius, amb molts botons i complicats d’utilitzar i a moltes de les persones amb les que treballem els costa utilitzar-los ja que apreten altres botons sense voler que els fa sortir al menú, etc.
Per aquest motiu en algunes ocasions duem a terme una experiència conjunta o assistida, és a dir, que la persona porta les ulleres i ens va comunicant el que vol fer o cap a on vol anar i nosaltres des de fora controlem el comandament i fem aquelles accions seguint les seves indicacions (més endavant intentarem fer un vídeo on es vegui).
La segona cosa que haureu de tenir en compte si opteu per incorporar aquesta tecnologia a les vostres entitats és que el contingut RV, en general, demana força moviment per part de la persona que l’està utilitzant, això vol dir que les persones amb moltes dificultats de moviment veuran molt reduït el contingut al qual podran optar, possiblement quedarà reduït a vídeos 360°.
La tercera és que us anirà molt bé disposar d’una cadira amb un bon respatller d’esquena i de braços i que giri (tipus cadira gamer) ja que moltes persones, sobretot quan treballeu amb gent gran els anirà millor fer-ho assentats ja que els costa mantenir-se de peu, es poden marejar, etc. Per tant si els assenteu en una cadira normal que no pugui girar serà difícil que puguin accedir al contingut que hi ha darrera seu o molt als costats.
La quarta cosa és que la gent amb bastants problemes de visió els costarà mot poder gaudir d’aquesta tecnologia ja que és basa principalment és enganyar al cervell a través de la vista. Cal tenir en compte que es poden utilitzar les ulleres de RV sense haver-se de treure les seves ulleres, ja que disposen d’un accessori però no és tan còmode.
En cinquè lloc, generalment no recomanem utilitzacions massa prolongades ja que les persones es poden marejar.
En sisè lloc caldrà tenir en compte que els metges no recomanen la utilització de la realitat virtual a les persones amb problemes d’epilèpsia, ja que les llums que emeten poden ser un detonant per aquests atacs, tot i que hem de dir, que nosaltres no ens hi hem trobat mai.
La setena cosa a comentar és que no espereu trobar gaire contingut, en castellà i ja no parlem en català. La majoria és en anglès.
La vuitena cosa que també cal tenir en compte és que la majoria de material de qualitat és de pagament.
Ara que ja sabeu tot això i que si decidiu adquirir unes ulleres de realitat virtual no us agafarà per sorpresa, volem aclarar que nosaltres estem molt contents amb la compra d’ambdues ulleres.
Pensem que les hem amortitzat i que ens han permès treballar continguts i competències d’una manera atractiva i innovadora.
Actualment estem en fase de creació de contingut propi.
Per acabar compartim també una imatge amb una petita comparativa que hem fet sobre les dues ulleres:
